PÀGINA PRINCIPAL . . : . . NÚMEROS ANTERIORS . . : . . BLOG . . : . . QUI SOM? . . .
Recuperat el llibre del GEL
Acabem de recuperar el llibre del GEL: Balsareny. Està disponible, en format digital, al bloc del Sarment i a la web de Balsareny Educa, i en format paper a la Biblioteca. Va ser a finals de la dècada dels setanta. Ja fa més de quaranta
anys. Érem un grup de joves, alguns, estudiants universitaris, que descobríem Balsareny, el poble i el terme: les cases de pagès, les fonts, la Síquia, el Pont del Riu, el Castell, les ermites, les plantes, la vida de les persones de les darreres
generacions, la geografia i la història... Descobríem el terme fent rutes a peu, fotografiàvem tot el que ens interessava, parlàvem amb persones més grans sobre la vida, costums, anècdotes de generacions passades. Tot això ens entusiasmava.
Vam decidir que ens diríem Grup d’Estudis Locals, -GEL-, i durant temps vam promoure diverses activitats: conferències i audiovisuals sobre Balsareny a la biblioteca i al castell, feines de restauració d’Aladernet (en dèiem nits de lluna
plena: hi anàvem al juliol quan hi havia lluna plena, treballàvem fins que es feia fosc, hi sopàvem i ens hi quedàvem fins l’endemà), vam rescatar-ne la pica baptismal del fons del barranc i la vam portar a Balsareny.
És difícil recordar tots els qui vam participar en el GEL: el Josep Torras, el Llorenç Planes, el Joan Sala, el Josep Maria Soler, el Jordi Sarri, La Rosa Maria Bonals, l’Isidre Prat, el Ramon Carreté – en la correcció de textos - i molts
altres, a més de totes les persones grans i de les famílies que ens anaven facilitant informacions: l’avi de cal Bosoms, els Masplà, el Joan Pijoan o el ”Sidro de cal Serarols”, l’ Isidre Codina. Quan vam tenir prou material recollit vam decidir
de fer-ne un llibre. El llibre del GEL, que mai es va editar. Vam organitzar-lo en vint-i-vuit capítols, el vam escriure –amb la màquina d’escriure- i el vam deixar a la biblioteca, sense enquadernar, perquè fos més fàcil de fer-ne fotocòpies.
(Fa quatre dècades no hi havia els mitjans de reproducció ni de difusió que disposem ara).
Al cap d’uns anys el text es va perdre. Però havíem tingut la precaució de fer-ne fotocòpies i guardàvem els negatius de les fotografies. Per tant, el podíem recuperar. És el què hem fet. Uns amics d’Ontinyent, cosins del Josep Torras,
l’Enric i la Luisa, ens van orientar com fer-ho amb el Photoshop, vam digitalitzar totes les pàgines; el Xavi Novell, expert en aquests temes, les va acabar de deixar a punt per penjar-les al bloc del Cercle Cultural (sarment.blogspot.com) i a
la pàgina web de Balsareny Educa (balsarenyeduca.info), i n’hem imprès un exemplar en paper que hem deixat a la biblioteca.
Per descomptat, si algun dels que hi vam participar l’haguéssim de fer ara el faríem molt diferent. Cap de nosaltres era expert en el tema que tant ens apassionava. Però ben segur que no seríem capaços de metacomunicar la il·lusió i l’entusiasme
amb què el vam fer.
Joan Bonals
